el poeta que va restituir la llengua i va evocar la història
113è Aniversari del seu traspàs
Diumenge, 14 de juny de 2015
Programa:
→A 2/4 de 10: Sortida en autocar de la Rambla Santa Mònica-Metro Drassanes
→Cementiri de Montjuïc: Ofrena floral a les tombes de les personalitats:
- Manuel de Pedrolo, escriptor, lluitador independentista (25 anys del seu traspàs).
- Emili Vendrell, cantant líric i de cançó popular (immortalitzà L’emigrant).
- Cels Gomis, etnògraf (centenari del seu traspàs).
- Joan Amades, folklorista (125 anys del seu naixement).
- Santiago Rusiñol, dramaturg, autor de l’obra de teatre El místic.
- Apel·les Mestres, poeta i artista polifacètic.
- Doctor Bartomeu Robert, famós tisiòleg i alcalde de Barcelona, amic de Verdaguer.
A les 12:
→ Acte d’homenatge a Jacint Verdaguer
a la seva tomba (Via Sant Joan, Agrupació 9, núm. 1)
→Presentació: Marcel Fité, lingüista i escriptor.
→ Ofrena floral de l’Ajuntament de Barcelona i de l’associació Indrets del Record.
→ El cant dels ocells pel violoncel·lista I. Friedhoff .
→ Parlament del professor i escriptor Ricard Torrents, president de la Societat Verdaguer: La poesia patriòtica de Verdaguer.
→L’arpa i La veu del Montseny, per l’actor i rapsode Lluís Soler.
→ Interpretació de L’emigrant pel cantant Salvador Molins.
→ Cloenda de l’acte.
→ Himne El cant del poble, al violoncel.
→ Obsequi: Cada un dels assistents rebrà el llibret Jacint Verdaguer. Pàtries, una nova antologia de Verdaguer. Ricard Torrents.
→ A ¼ d’2: Sortida del cementiri. Parada de retorn: Rambla Santa Mònica-Metro Drassanes.
→A 2/4 de 3: Dinar a la Garriga.
→Tarda: Visita cultural a la Garriga: Lligant caps
→Trets d’una fotografia històrica de fa 120 anys: Verdaguer visita Collell a un balneari de la Garriga (1895).
→El terreny del Congost, en què, al poema Els Vigatans, Verdaguer descriu la batalla victoriosa dels vigatans contra els botiflers de Felip V.
→ Visita guiada a l’indret històric de La Doma.
→La Garriga Centre de Visitants: la història, personatges, edificis modernistes, restes arqueològiques…
Import autocar matí: 15 €
Import autocar tot el dia, dinar i visites guiades: 35 €
Organització de l’acte a la tomba de Verdaguer: Ajuntament de Barcelona i Indrets del Record
Col·laboració a la diada i inscripcions: Indrets del Record: telf. 93 317 84 68
Llibreria Clau de Volta i Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC)
Us convidem a assistir-hi!
—————————
La Garriga
La Garriga (Vallès Oriental), a 40 quilòmetres de Barcelona, forma part del Parc natural del Montseny.
La població és circumval·lada per l’autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol.
En l’estructura urbanística del poble destaca el Passeig, una via urbana oberta el 1878, de gairebé un quilòmetre de llarg, ombrejada per dues fileres de 272 enormes plataners procedents inicialment del parc de la Devesa de Girona. És l’avinguda més senyorial de la Garriga.
La Garriga és coneguda arreu de Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, i també per les seves aigües termals, pels seus edificis modernistes d’estiueig i per les catifes de flors que s’hi fan durant la festa del Corpus.
El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu, recull el llegat testamentari de l’il·lustre notari i historiador local, Josep Maurí i Serra (la Garriga 1912-1967), fill predilecte de la Garriga.
Jaciments arqueològics
En diversos jaciments del terme s’han localitzat restes d’assentaments paleolítics, neolítics, de l’edat del bronze i ibèrics.
La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que també els romans s’hi establissin entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les ruïnes d’una vil·la romana amb termes, avui coneguda com a Can Terrers, i en altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l’actualitat en forma de cases de pagès.
La vil·la romana de Can Terrers
La seva construcció se situa al segle I aC. Es tractava d’un edifici d’uns 200 metres quadrats i, pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals d’època romana més rellevants del patrimoni cultural català.
L’edifici és distribuït en sis estances principals: el vestidor o apodyterium, la sala tèbia o tepidarium, la sala calenta o caldarium, la sauna o sudatorium, la piscina d’aigua freda o frigidarium i el forn, on hi havia les instal·lacions de la calefacció subterrània dels banys, coneguda amb el nom d’hypocaustum. El 9 d’abril de 2001, la Generalitat de Catalunya va declarar la vil·la bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica.
Sembla que amb la caiguda de l’Imperi romà i les invasions que se succeïren, el terme restà uns segles abandonat. No va ser fins al segle IX que va començar la repoblació mitjançant l’aparició de masies aïllades i la construcció de l’ermita de Santa Maria del Camí i de l’església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.
Durant l’edat mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la població, que no es consolidà fins que a mitjan segle XIV no es varen construir uns banys (Can Caselles) a l’actual placeta de Santa Isabel.
El poble va anar creixent durant els segles següents seguint l’eix de comunicació que determinava l’antic camí romà que des del Vallès s’endinsava, seguint el riu Congost, a la plana osonenca.
Als afores de la població, al costat del mas Terrés, hi ha l’ermita de Santa Maria del Camí, construïda sobre unes antigues ruïnes romanes, de planta preromànica, del segle X, si bé l’edifici actual respon a modificacions fetes al segle XII. Junt amb la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que, dins de la política repobladora que la va caracteritzar, el va fundar el 921 l’abadessa Emma, fundadora de Sant Joan de les Abadesses, per a la seva germana que es deia Quíxol o Xixilona, que encara hi és enterrada. Era priorat i hospital de pelegrins. Ambdues eren filles del comte Guifré I el Pelós i de Guinidilda d’Empúries, comtes de Barcelona. Al segle XIV, el monestir i l’hospital foren suprimits pel bisbe de Barcelona.
La Doma. Amb el nom de la Doma es coneix el conjunt que inclou l’antiga església parroquial, els edificis de la domeria i el cementiri vell. La primera notícia de l’església és del segle X. La part més antiga del temple actual, però, és la nau central, romànica, construïda al segle XII. L’aspecte actual de l’església data del segle XVI, moment en què es construïren la nau lateral amb la porta d’entrada al temple, la capella fonda, la sagristia, el campanar, el comunidor i el cor.
Al costat esquerre de la nau central hi ha una capella de la primera meitat del segle XVI, finançada per les confraries dels immigrants ‑majoritàriament occitans‑ que van venir a Catalunya al començament del segle XVI. Feta en estil gòtic català, la coberta és amb volta de creueria recolzada sobre mènsules amb la representació dels quatre evangelistes. La clau de volta té una imatge de sant Jaume, a qui s’encomanen els viatgers, rodejat d’una garlanda de fruits, simbolitzant la prosperitat que esperaven obtenir a la terra d’adopció.
La pàgina d’or de la història de la Garriga és l’estada que hi féu, des del dia 28 d’abril del 1400, el rei Martí I l’Humà. Hi anà acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d’aigües termals característiques del poble. Seguint l’historiador local Josep Mauri i Serra, hom creu que s’estaren a l’hostatgeria i hospital d’en Centelles, al voltant de l’actual placeta de Santa Isabel.
Durant la Guerra de Successió, fou un dels escenaris del combat del Congost, que fou el primer fet d’armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats vigatans ‑amb tropes de miquelets concentrats per Jaume Puig de Perafita i encapçalats per Josep Moragues‑ contra el destacament armat enviat pel lloctinent Velasco, per tal de sufocar la rebel·lió a la Plana de Vic.
Los botiflers diu que arriben,
mes aixís Déu nos ajut
com de sencer a Muntanya
no n’hi ha entrarà pas un.
Jacint Verdaguer
Riudeperes, 1867.
Inici del poema Los Vigatans (14 d’agost de 1705)
Vies de comunicació: Durant la segona meitat del segle XIX, la Garriga es beneficià de la seva situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.
Mosaic de Lluís Bru a la Casa Barbey.
La seva situació propera a Barcelona, el seu clima i la presència d’aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d’estiueig preferits de la burgesia catalana del començament del segle XX, fet que propicià la construcció d’edificis modernistes a la població.
Refugi antiaeri de la Garriga.
Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni d’indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l’aviació franquista durant la Guerra Civil de 1936-1939. De fet, avui encara es conserva un refugi antiaeri, darrere l’estació de tren, al qual es fan visites guiades.