La Flama del Canigó

L’any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades veí d’Arles de Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la nit de Sant Joan al cim del Canigó  i des d’allí repartir la seva flama per totes les terres de parla catalana, com a símbol d’una identitat comuna.

El sentit de la Flama del Canigó és nacionalista. Va néixer com la Flama de la Sardana o la de Llengua Catalana, per demostrar que malgrat els moments que tocava viure, l’essència del país era ben viva. Mentre la Flama de la Llengua Catalana es va dipositar a Montserrat i cada any es renova, la Flama del Canigó es va dipositar al Castellet de Perpinyà. Cada any amb una cerimònia que s’adiu molt al caràcter màgic de la Festa de Sant Joan la flama torna al Canigó per ser purificada i de d’allí es procedeix a la seva distribució per tal que sigui escampada arreu dels Països Catalans. La flama que arriba a Perpinyà es guarda tot l’any al Castellet.

La Flama del Canigó ha de contribuir a donar una nova visió de la Festa de Sant Joan, per això va acompanyada d’un missatge que és llegit abans d’encendre el foc. Es tracta sempre, de sumar valors als que ja existien i de cercar una visió que pugui interessar a les generacions noves i que mostri els trets més característics del nostre país i, sobretot, que posi en relleu la seva unitat.

Les fogueres com a nexe d’unió

La diada de Sant Joan és una celebració que agrupa components lúdics, atàvics, rituals, populars, d’identitat i fins i tot màgics. Aquesta  festa és un compendi riquíssim del nostre folklore, que cal preservar i potenciar.

La festa se celebra per voluntat popular de manera generalitzada i va ser defensada per la societat per la societat civil de manera majoritària, i va ser ratificada per unanimitat pel Parlament de Catalunya l’any 1990, amb una declaració de protegir les nostres festes tradicionals, especialment la de Sant Joan.

Al mateix temps, la festa de Sant Joan és un nexe d’unió de les terres de parla catalana com ho demostra el gran nombre de Focs de Sant Joan encesos amb la Flama del Canigó i per tant, de la mateixa manera que cal preservar allò que és tradicional de la festa, també s’ha de mantenir el seu sentit d’identitat. (Jan Grau, Focs de Sant Joan)

Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans

. Òmnium Cultural intensifica aquests dies una campanya que ha impulsat per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans. Coincidint que s’acosta la festivitat, Òmnium fa arribar una moció als ajuntaments a favor de declarar la festa de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans. Segons s’assenyala en el text, aquesta festivitat s’ha celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l’Alguer. Uns 300 municipis ja donen suport a la iniciativa.

. Ja fa anys que, sense ser instaurada oficialment, s’aplica a la festa de Sant Joan l’atribució de Diada Nacional dels Països Catalans.

. Lluís M. Xirinacs deia, i ho argumentava, que Sant Joan havia de ser la Diada Nacional dels Països Catalans.

Programa del VI Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa (Ripollès). Dilluns, 24 de juny de 2013.