Mor Antoni Cunillera i Pagan

Lamentem haver-vos de comunicar que el soci protector de la nostra entitat Antoni Cunillera i Pagan va traspassar el dissabte dia 4 de març i avui, dilluns dia 6, s’ha fet el seu comiat a l’oratori del cementiri de Montjuïc a les 12 del migdia.

Participava sempre amb entusiasme a totes les trobades organitzades per l’IPECC i als actes de la concessió dels Premis Josep Maria Batista i Roca ‑ Memorial Enric Garriga Trullols.

Va mantenir una llarga relació d’amistat amb el president Enric Garriga Trullols i de reconeixement i admiració per la seva tasca.

La seva muller era sòcia del CAOC; això feia que les seves inquietuds culturals el duguessin a interessar-se també per les relacions històriques de Catalunya amb Occitània, que el CAOC sempre ha divulgat, i també col·laboraven amb l’assistència a molts dels actes.

Antoni Cunillera ha estat sempre present en la defensa de la llengua i la cultura catalanes i en la lluita per un món més just i solidari i per assolir la fita tan anhelada de la llibertat del nostre poble.

Des de l’IPECC donem el més sentit condol pel traspàs d’Antoni Cunillera a la seva esposa Maria Ginés i a tota la família i amics.

Xavier Tudela

President

Barcelona, 6 de març de 2017.

 

Ésser de llum perenne

                              Al meu pare

 

Ara arribo a l’indret on la pau és un ésser

vivent i on tots els éssers són una immensa llum:

la gran claror del món ja feta consciència

a l’aigua del nou cos que em comprèn i m’acull.

Ara arribo al recer de l’amor perdurable,

i en els passos eteris d’eteris corriols

deixo la meva empremta sota la vostra empara

perquè sigui més dúctil el camí de tothom.

Ara arribo a la pau, a l’amor, al vell ésser

que sóc, que sou, que som. Arribo fins a mi,

perquè la mort del cos no coneix cap morir,

sinó un dolç nodriment d’una menja perenne,

que només alimenta el batec de l’esperit,

i en l’esperit renaixia i és en l’esperit que visc.

I arreu on penso us trobo i arreu on em penseu

allà seré pertot i en tot em trobareu.

 

                                                 Jordi Bilbeny

Els comentaris estan tancats.