Mor Víctor Castells

victor_castellsL’artista, escriptor i patriota català Víctor Castells ha mort als 90 anys d’edat.

Nascut a Barcelona el 1928, en la seva trajectòria s’hi troba l’art, la història i l’acció política, sempre al servei de les llibertats nacionals de Catalunya.

Vaig conèixer Víctor Castells fa quaranta anys. Fou un dels puntals en l’inici de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.

Durant tots els anys que l’he tractat mai he notat cap moment de defallir en el seu treball per les llibertats nacionals de Catalunya.

La darrera vegada que el vaig veure fou durant la presentació del llibre “Enric Garriga Trullols. Una vida al servei de Catalunya i d’Occitània”.

Després de demanar-ho insistentment vam aconseguir que adrecés unes paraules a l’auditori que assistia a la presentació del llibre dedicat al seu amic Enric Garriga Trullols.

En la seva intervenció va posar de manifest, una vegada més, l’esperança de veure el seu poble finalment lliure.

Doncs en aquest camí estem, Víctor.

En Víctor Castells, gran prohom i patriota de la Catalunya eterna, ens ha deixat … !

Mitjançant el PuntAvui com l’Ara, per l’esquela publicada amb gran pena  i sorpresa m’haig assabentat del malaguanyat  traspàs d’en Victor Castells. Vagi a l’esposa Adelina, família, amics i país en general, el nostre més sentit condol, tant de la dona com d’un servidor.

En Víctor Castells, gran persona, activista de talla serenya, d’horitzons oberts i universals, escriptor, estudiós en gran manera  de la diàspora, de l’exili i de Galeusca, que vaig conèixer a través d’un altre insubornable  homenot del nacionalisme català  com era en Joan Lucas I Masjoan, vinculat al Consell Nacional Català, i sobretot igual que el Víctor a Catalunya, com a traguard filial, no al servei  d’espuris interessos, com tenim avui. Discret en el tarannà, per res fatxenda, però ferm en el caràcter i la pensa, per un temps vaig mantenir una certa correspondència amb ell. Fou a través d’ell que vaig iniciar-me en l’esperit de Galeusca, i que amb etapes alternes continuo sent fidel, malgrat la solitud que noto i no puc eludir en el meu entorn pròxim i llunyà, car aquest lloable ideal en un temps bastant llarg del segle passat, fou bastant popular i seguit,  especialment entre polítics i intel.lectuals de Galeusca. Avui viu dels llorers pansits de la història  sense cap ascendència, ni vigor. Quan trobo i crec  que seria molt oportú revifar-lo.

Bon amic en Víctor Castells, de moment guardo silenci, són hores de meditació i respecte, i de conhort per la vídua, família i altri, que des de  Juneda i Ventosela on resideixo per  temporades  d’ençà el retorn de la diàspora, intento enganyar i allargar la crida de la dama, per tal de retornar a la terra, a la terra catalana a la qual tu avui has accedit amb tots els mèrits i honors. Descansa en Pau !

 Pere-Albert Barrufet-Couñago

Els comentaris estan tancats.