Montserrat Aymamí Viadé
Montserrat Aymamí Viadé va néixer a Sabadell (Vallès Occidental) el 1944. És filla d’en Joan Aymamí Valor (Sabadell, 1907-1995) i de Carme Viadé Bernadas (Buenos Aires (Argentina, 1913).
Viu a França des de fa 42 anys, on ha tingut tres filles, amb les quals parla català “des del primer dia”.
La seva activitat professional: fins el 2004 va ser professora d’Espanyol Econòmic i Management Intercultural a GEM (Grenoble Management School) de Grenoble, i també responsable dels intercanvis de’estudiants i de professors amb Espanya, Portugal i Amèrica Llatina.
L’11 de Setembre de 1996 va inaugurar el Casal Català de Grenoble, a la capital de Roine-Alps; en fou la fundadora i presidenta. Va ser el primer cop a Grenoble que se celebrà l’Onze de Setembre, i va ser un gran acte protocol·lari amb representants de països europeus i magribins i es va ballar una sardana com a símbol de catalanitat. Precisament l’11 de Setembre de l’any anterior havia mort el seu pare, Joan Aymamí i Valor, que patí l’exili forçat i el camp de concentració d’Argelers a Catalunya del Nord, fou empresonat a l’intentar tornar a Catalunya a La Modelo de Barcelona. Després de patir fortes depresions durant els anys 60, rebé tractament amb electroxocs a Barcelona, que li esborraren part de la memòria. Per Montserrat Aymamí això resumeix el destí de tants i tants catalans que ha retrobat durant l’exili, que en el seu cas va ser voluntari.
A partir d’aleshores cada any commemoren l’Onze de Setembre i, la Diada de Sant Jordi, que ajuda a institucionalitzar el Dia Mundial del Llibre, en què Grenoble ha estat la primera ciutat de l’Estat francès de celebrar-lo.
La idea de crear un Casal Català a Grenoble va néixer a Mèxic, on ella viatjava molt per qüestions de feina. Assegura que quan va trepitjar el Casal Català de Guadalajara i li van posar música catalana, li van donar pa amb tomàquet i li van ensenyar els papers de propaganda i comunicats que els envia la Generalitat, va agafar consciència de la necessitat de fundar el Casal Català de Grenoble. També li va sortir la idea de crear el Casal Català per preservar la memòria del seu pare, traspassat el 1995, un any abans de la fundació del Casal.
El primer deure del Casal presidit per Montserrat Aymamí és ocupar-se dels “avis de la república”, als quals proporcionen el caliu català que tant necessiten, pel fet que no poden tornar a Catalunya. El segon deure és fer conèixer Catalunya a la regió del Delfinat on es troba el Casal, organitzant conferències, exposicions i concerts, sovint en col·laboració amb entitats locals.
Un dels objectius d’aquest Casal Català de Grenoble de cara a la ciutat és rebre els estudiants catalans que arriben a Grenoble amb el programa Erasmus i preparar els francesos que vagin a Catalunya. Ja els han fet classes mínimes de català de supervivència i han tingut molt d’èxit.
Com a Presidenta del Casal també ha teixit lligams amb altres Casals i institucions, ha fet conferències a París, Lió (Estat Francès), Marsella (Occitània), Lausana (Suïssa), Buenos Aires (Argentina) i a Osaka (Japó). Els títols d’aquestes conferències són “Dalí polifacètic”, orientada a exposar els diferents aspectes creatius de l’empordanès més universal; una altra sobre “La música a Catalunya”, i encara una altra sobre: “La vida quotidiana al temps dels Trobadors dels regnes de Catalunya i Occitània”.
Aficionada a la música medieval i barroca, la Montserrat Aymamí va crear, l’any 2003, el “Quatuor Catalonia”, quartet composat de quatre veus solistes (soprano – contralt – tenor – baix) i 3 instruments (2 flautes i 1 violoncel). Ella mateixa n’és la contralt. Han actuat a diferents teatres i festivals de Grenoble, a castells de la regió alpina, a Marsella, Lyon, a Lausana i Berna, Suïssa. Interpreten música profana dels segles XV, XVI i XVII dels regnes de Catalunya, Aragó i Occitània, i també cançons populars catalanes.
A més de les activitats culturals de conferències, concerts i exposicions, el Casal Català de Grenoble organitza el Dictat de Català a la ciutat de Grenoble, i el Premi de Poesia Curta del Casal, obert a tota la xarxa de catalans del món. Aquest any s’han cel.lebrat respectivament la cuarta i cinquena edició.
L’octubre del 2006 va participar al I Congrès Memorial Democràtic organitzar per les Universitats de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, i va presentar una memòria sobre “Història dels Casals Catalans. Anàlisi dels valors i símbols identitaris dels catalans de Rhône-Alps”.
Tal com manifesta ella mateixa, el seu projecte és fer conèixer Catalunya des del lloc on es trobi i escoltar els desitjos de la nació catalana amb l’ajut de tots els qui comparteixen l’amor per la nostra terra.
Jana Balacciu Matei
Jana Balacciu Matei és una catalanòfila romanesa, nascuda a Gogosari (Romania) el 21 d’abril de 1947. Filla de Leonida Balacciu i d’Eugènia Balacciu.
Llicenciada en Filologia Romanesa per la Universitat de Bucarest i doctora en Lingüística Romànica per l’Acadèmia de Romania, és editora de la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana” de l’Editorial Meronia de Bucarest.
Ha traduït del català al romanès: La plaça del diamant (2000) i Mirall trencat (2000), de Mercè Rodoreda; Senyoria (2002) i L’ombra de l’eunuc (2004), Les veus del Pamano (2008) de Jaume Cabré; El mar (2002), de Blai Bonet; Dins el darrer blau (2003), La meitat de l’ànima (2005) de Carme Riera; Ordit de llum (2006), de Carles Duarte; Jesús. Un perfil biogràfic (2006), d’Armand Puig; entre altres obres.
També ha col·laborat escrivint pròlegs de diversos llibres de la literatura catalana i ha escrit llibres i estudis de lingüística romànica i romanesa.
Ha publicat diversos articles sobre el català i el romanès i articles a la premsa romanesa sobre la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana de l’Editorial Meronia.
Igualment important és la seva gestió cultural en l’organització de presentacions i jornades de cultura catalana a Bucarest des de l’any 2001, dins les quals s’han celebrat actes com la conferència de Carles Duarte sobre la literatura catalana (2003) i les presentacions de les traduccions L’ombra de l’eunuc de Jaume Cabré (amb la presència de l’autor) i Guadalajara de Quim Monzó (2004).
Obtingué un premi de l’Acadèmia de Romania ofert als volums col·lectius Enciclopèdia de les llengües romàniques l’any 1989 i un altre per Enciclopèdia de la llengua romanesa l’any 2003.
Entre el 2004 i el 2007 ha participat en diversos seminaris de traducció al Principat.
L’any 2003 se li atorgà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’any 2005 el Memorial Joan B. Cendrós i Carbonell, d’Òmnium Cultural.
En una entrevista que li feren al diari Adevarul literar si artistic de Bucarest, el 28 de maig de 2003, amb motiu de la fira Bookarest 2003, afirmava sobre Catalunya: “Diria que, si les paraules no estiguessin endimoniades per una retòrica fàcil, la sento com una segona pàtria. Quan marxo de Barcelona, marxo de casa i torno a casa. Una casa sempre fascinant, on cada vegada hi descobreixo quelcom, on (l’avantatge de la distància) només hi trobo alegria. Un món que admiro des de tots els punts de vista: hi admiro la natura, l’art, la cultura (quanta gent sap que ja al segle XIII, s’escrivia filosofia en català?), la història… De “seny i rauxa” com diuen ells mateixos, de sentiment de realitat i de bogeria. Per això estimo el món català. Algunes vegades em dic que l’estimo tant perquè hauria pogut ésser el meu país”.
Antoni Fontova i Torremorell
Pendent
Pere Gamisans i Homet
Pere Gamisans i Homet va néixer a Tolosa (de Llenguadoc), el 4 de gener de 1952. Fill de Rafael Gamisans i Arnaus i de Engràcia Homet i Comas.
Doctor en literatura catalana per la Universitat de Paris-Sorbonne el 1988, el mateix any va ser coorganitzador del VIIIè Col.loqui Internacional de l’AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) celebrat a Tolosa.
És l’actual president del Casal Català de Tolosa (del qual és soci des del 1978) i organitzador de moltes activitats i esdeveniments de difusió de la cultura catalana a la regió de Tolosa.
Edita la revista “Ressons d’Occitània” fundada l’any 2002 i totalment redactada en català.
Des del 1978 és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Tolosa-Lo Miralh i és l’actual responsable del Departament de català de l’esmentada universitat des del 1996.
Pere Gamisans és membre del Tribunal d’oposicions a càtedres d’ensenyament secundari en l’àmbit del català i creador del nivell II i III del Curs de llengua catalana a distància del CNED (Centre Nacional d’Ensenyament a Distància francès).
Una altra de les seves valuoses activitats és la d’haver estat membre del primer Consell d’administració de Ràdio Occitània de Tolosa el 1981 i fundador del programa “La veu dels Països Catalans”, que encara perdura avui dia.
Amb la seva tasca, tant en el món universitari com en el dels mitjans de comunicació, contribueix eficaçment a la difusió del català en les germanes terres occitanes.
Albert Grau Dolcet
Albert Grau Dolcet va néixer a Vic el 7 de novembre de 1937. Fill de Lluís Grau Castells i de Teresa Dolcet de Grau.
Emigra cap a Veneçuela l’any 1948 amb els seus pares des de França, on vivien durant la postguerra. En arribar a Caracas, els seus pares participen activament en la creació i en l’activitat dels primers anys del Centre Català. El seu pare, el senyor Lluís Grau, s’implica especialment en el dia a dia de la institució i fins i tot serà director del grup de teatre. Albert Grau serà soci i formarà part del Centre Català des d’una edat ben jove. Actualment, és soci honorari del Centre i continua participant activament en la seva tasca de conservació i difusió de la cultura catalana a l’exterior.
El mestre Albert Grau, que estudià amb els més importants mestres veneçolans com Sojo, Sauce, Plaza i Castellanos, és el director fundador i president de la Schola Cantorum de Caracas (1967) des de fa més de 40 anys, fundador de l’Orfeón Universitario Simón Bolívar i de la Coral Ave Fènix. Va ser també fundador, professor i cap d’estudis de Dirección Coral del Insituto Universitario de Estudios Musicales. A més, va fundar i segueix participant com a director i compositor en el projecte Pequeños Cantores de la Schola Cantorum i va ser durant més de 30 anys de la División de Montajes Sinfónico-Corales de la Fundación Orquesta Nacional Juvenil de Venezuela. Mereix especial atenció la tasca de Director de la Coral Dolça Catalunya del Centre Català de Caracas que realitza el mestre Albert Grau des de l’any passat, en un ambiciós projecte de donar vida a un grup coral novell.
Reconegut internacionalment com a compositor, les seves obres formen part del repertori musical de famoses corals de moltes parts del món. Algunes d’elles fins i tot han estat encarregades d’estrenar en simposis i festivals internacionals. L’any 2005 va ser publicat el seu llibre de Direcció Coral La forja del Director, que serà editat properament en llengua anglesa.
Entre els premis que acumula destaca el Premi Nacional de Música José Ángel Montero, que va rebre en tres ocasions (1967, 1983, 1987). Destacar també el Primer Premi en el Concurs Internacional Guido D’Arezzo de 1974 a Itàlia. Fou també premiat amb el Primer Premi en la competència Dia Internacional del Cant Coral de 1978 a Barcelona. A banda, destaquen el Premio Fama de la Fundación Polar el 1997, el Premio Internacional de Composición y Expresión Coral el 1999 a Gran Canària.
En la seva trajectòria ha participat en nombrosos congressos i festivals amb les seves corals i també com a director convidat i professor de música coral a diferents països com Itàlia, Regne Unit, Espanya, EUA, Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega, Argentina, Colòmbia, Bolívia, Equador, Perú, Singapur, Xina, Hongria o Brasil. Des d’aleshores compta amb més de 30 gravacions que donen fe del seu ampli coneixement del repertori coral internacional. Actualment, a més, es troba en la preparació d’una obra que s’estrenarà el proper 2010 encarregada per l’Auditori de Barcelona.
El distingit compositor i mestre ha assolit amb la seva trajectòria un lloc d’honor entre els millors músics contemporanis del país. A més, s’ha destacat notablement per la seva contribució a la difusió de la cultura catalana a l’exterior a través d’un element tan important i d’accés tan ampli com és la música i concretament la coral.
En les diferents corals i espais on treballa i participa el mestre Albert Grau, hi ha la petita petjada d’algú que ha nascut a Catalunya i que no vol oblidar el seu lloc d’origen. Així, no és estrany veure una coral formada íntegrament per persones veneçolanes però dirigida per ell cantant lletres en català. Com a curiositat, el mateix mestre Grau comenta que tots els cors de Veneçuela saben a la perfecció la cançó de Nadal El noi de la mare. Entre les seves composicions i arranjaments, destaquen les peces com El seu cor bat com el nostre (Jean Dauby), Vou veri vou (popular de les Illes Balears), El riu i el mar (Salvador Albert), El cant del pinsà (Josep Carner), El cant dels ocells, Virolai de la verge de Montserrat (Jacint Verdaguer), Rossinyol que vas a França, La Mort de l’escolà (Jacint Verdaguer), El noi de la mare, o l’Himne Nacional de Catalunya. Fins i tot va editar l’any 1974 un disc de música catalana. És, doncs, amb la seva important trajectòria i amb la música i el cant coral, unes eines amb un abast indiscutiblement molt ampli, que el mestre Albert Grau ha participat i participa de la tasca de difusió de la llengua, la cultura i la música catalana a Veneçuela i arreu on participa.
El mestre Albert Grau destaca, doncs, tant per la seva excel·lent i admirable trajectòria, com per la seva constància i dedicació en la projecció de la cultura catalana a l’exterior.
Cristina Lagé Manich
Pendent
Blanca Lorenzo del Río
Blanca Lorenzo del Río, va néixer el 6 d’octubre de l’any 1931 a la ciutat de Buenos Aires (Argentina), filla d’Enrique Lorenzo Piñeiro i d’Inés del Río
És psicoanalista, llicenciada en Psicologia.
Professora de la Universitat Nacional de Lomas de Zamora, a les càtedres de Teoría de la Motivación y Técnicas de Persuación, del 1984 al 1995.
Membre de “Mayéutica, Institución Psicoanalítica”. És professora del Programa de Formació de Psicoanalistes d’aquesta institució, des del 1989 fins al dia d’avui i ha presentat treballs sobre psicoànalisi en convocatòries a Barcelona i a París i també en diverses ciutats d’Amèrica i del Brasil.
Professora de la “Maestria: Fundamentos Teóricos de la Clínica Psicoanalítica” dictada a la Universitad Nacional de Sant Luis i a l’Asociación de Psicólogos de la Ciudad de Neuquén.
És supervisora de casos clínics en el Servicio de Psicopatología, del Centro de Salud y Acción Comunitaria, depenent de l’Hospital I. Pirovano, de Buenos Aires i del Seminari sobre “Teoría y praxis psicoanalítica a l’Hospital Dr. Oñativia, de Rafael Calzada, província de Buenos Aires.
És autora del llibre Lengua, trova y psicoanàlisis, pel qual obtingué “Mención especial” del Concurso Nacional de Literatura, “Ensayo”, el 1999. D’aquest llibre té inèdita la versió catalana.
El descobriment de la cultura i la història catalanes neix amb l’entrada en la seva adolescència a un “Centro de Estudiantes Reformista” de l’Escola secundària de Buenos Aires, del qual n’era secretari general en Fivaller Seras, amb qui després es va casar. Aquesta agrupació funcionava a la seu del “Comité Llibertat”. Un mapa de Catalunya enganxat a la paret li va fer present un món totalment desconegut per ella.
L’any 1952 s’incorpora al Grup Joventut Catalana, tot just creat, on es redacten manifestos polítics en pro de la Independència Nacional de Catalunya i s’organitzen trobades, conferències, ballets, etc. fins el 1967. L’acte més important realitzat per aquesta formació és l’Aplec de la Sardana, que al llarg de 15 anys dóna a conèixer Catalunya a la societat argentina: la seva situació política, el seu vigor cultural, els seus pensadors, poetes, músics i escriptors, etc. La nostra guardonada formà part de la comissió organitzadora d’aquests Aplecs de la Sardana, que es feien als boscos de Palerm, de Buenos Aires.
Els anys 60 organitza un grup de teatre de titelles i el 1964 fan una actuació en commemoració del 25è aniversari de la mort de Pere Coromines, ocorreguda a Buenos Aires el 1939.
Blanca Lorenzo ha ocupat en diverses ocasions la tribuna de l’Obra Cultural Catalana, de Buenos Aires, per difondre l’obra dels nostres escriptors, especialment dels poetes.
Forma part de l’Esbart Dansaire “Ramon Mas”.
Concepció Kühner-Hurtado i Mark Kühner-Hurtado
Concepció Kühner Hurtado va néixer a Girona el 12 d’agost de l´any 1956, filla de Diego Hurtado Araez i de Concepció Molist Taulats.
Es va casar amb Mark Kühner Hurtado, nat a Basilea el 6 de maig de 1955, fill de Adolf i Emma Kühner Neukom.
Aquesta parella té poc més de cinquanta anys i van entrar a formar part de Casa Nostra de Basilea. Concepció Kühner Hurtado, que va arribar a Suïssa el 1981, passà a ser-ne secretària l’any 1983 i des del 1990 n’és la presidenta. Tot i que ella creu que altres idees i maneres de fer serien positives per la Casa Nostra de Basilea, en tot aquest temps ningú no ha volgut rellevar-la. Mai no ha defallit en la tasca de propagació de la cultura catalana.
En Mark és enginyer i té una empresa que fabrica maquinària per a laboratoris. Ha fet nombrosos viatges, però sempre diu que no hi ha cap costa comparable a la Costa Brava, on ell i la Concepció hi tenen casa i en diverses ocasions, durant les seves vacances, s’han posat en contacte amb artistes catalans disposats a anar a Suïssa a fer alguna actuació.
Els nostres guardonats col·laboren amb l’Institut d’Iberoromanística de la Universitat de Basilea en totes les activitats que venen de Catalunya i, amb les associacions de l’estat espanyol, van crear fa vint anys un cicle de cinema a una sala de la ciutat on també s’hi projecten pel.lícules catalanes i on cada vegada hi assisteixen més espectadors suïssos.
Atès que Casa Nostra no té un local propi, van haver de passar per moltes dificultats per trobar un lloc adient per reunir-se. A vegades ho feien en algun bar, però tenien limitació de temps o els exigien un nombre determinat de consumicions, etc. Més tard, van trobar una sala parroquial, però sovint es trobaven que el local on es reunien, ja havia estat cedit a d’altres persones.
La bona disposició de la Presidenta de Casa Nostra, juntament amb el seu marit, han solucionat el greu problema de la manca d’un local: tots dos han posat casa seva a disposició de l´Entitat per dur-hi a terme les activitats que organitzen els catalans. Tenen un saló gran i acollidor amb piano al costat d’una cuina, d’aquesta manera, poden tenir lloc conferències, classes de català o celebracions de festes tradicionals i amb la degustació d’especialitats gastronòmiques típicament catalanes. Durant molts anys, s’hi han fet classes de català.
A més de posar gratuïtament a disposició dels catalans el saló i la cuina, també moltes vegades acullen a dormir les persones que han fet les conferències o concerts.
Algunes de les activitats que han tingut lloc al domicili dels nostres guardonats al llarg del darrer any: la Diada de l’11 de Setembre amb una conferència, la Castanyada acompanyada d’un taller de panellets, la Festa de Nadal amb el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a càrrec del rapsoda Josep Maria Puig, l’Assemblea General, una paella de germanor després d’una visita en català per Basilea, concurs de coques de Sant Joan, cicle de cinema català i dos concerts d’artistes catalans.
És un fet merecut el reconeixement a aquest matrimoni que fan un servei tan valuós i desinteressat a la comunitat catalana de Basilea i que, al mateix temps, ajuden a difondre la nostra cultura al país alpí.
Rolf Van Krevled
Pendent
Marie-Claire Zimmermann
Pendent