Etnòleg, historiador i polític, figura senyera del nacionalisme català

Estudià Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona i Antropologia a Oxford.

Fou un dels fundadors de l´Arxiu d´Antropologia i Folklore, molt actiu en el camp de l’excursionisme i fundador dels Minyons de Muntanya (1927) i de Palestra (1930), organitzacions decisives per a la formació de l’esperit cívic i nacional de Catalunya. Anà a Londres (1938) com a Delegat de la Generalitat de Catalunya i delegat personal del President Lluís Companys en una missió important de caràcter internacional. Fou impulsor i secretari del Consell Nacional de Catalunya (1940) creat a aquella ciutat amb la presidència de Carles Pi i Sunyer.

Professor a Cambridge, esmerçà primordialment el seu llarg exili, però, al servei de Catalunya: representà el Pen Català, defensà els drets del poble català a la Unesco i a altres instàncies internacionals, propulsà la creació de l’Anglo Catalan Society, presidí més endavant el Consell Nacional Català sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic (1953), establí les assemblees de Pau i Treva a Toluges i donà nombroses conferències arreu d’Europa, a més d’impulsar la publicació de la revista VIDA NOVA (1954). Retornat el 1976 activà encara més la seva tasca nacionalista; entre les noves iniciatives cal destacar la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català. Propugnà sempre per a la nació catalana el més clar independentisme i no deixà mai d’alertar-nos sobre la precarietat i els perills de les solucions autonòmiques.

Víctor Castells