Josep Maria Casas i Moral
Neix a Barcelona (Sant Gervasi) l’1 d’abril de 1943. Els seus pares són Josep Maria Casas i Ruiz, nascut a Barcelona el 12 de maig de 1910 i la mare Isabel Moral Riba, nascuda a Barcelona el 12 de març del 1912. Morts tots dos a Córdoba (Argentina).
Arriba a l’Argentina, el 31 de desembre de 1948.
Obté el títol de “Ingeniero en Construcciones” de la Universitat Tecnològica Nacional.
En l’activitat professional opera tant en l’àmbit privat com en la “Direcció Provincial de Arquitectura” del Govern de la província de Còrdoba. Per la seva especialització en càlculs d’estructures ha participat en els projectes d’importants edificis i construccions diverses.
Com a fill d’un dels socis fundadors del Club Català, l’any 1951, actualment Casal Català, des dels 8 anys participa en les activitats previstes pels infants i ja adolescent s’integra a l’Esbart Dansaire L’Empordà, fins el 1962.
Formà part del nucli d’associats que cap el final de 1985 donaren una nova empenta al Casal produint la necessària renovació generacional. A l’Assemblea de les acaballes de 1986 fou elegit vocal titular de la Junta Directiva. L’any següent ocupà el càrrec de vicepresident. Finalment al mes d’agost de 1989 passà a la presidència, per renúncia de l’Adrià Seras (que s’establí a Catalunya). Posteriormente reelegit pel mateix càrrec pels següents cinc períodes, el darrer amb vigència fins el 28 de juny del 2002.
Per la seva competència professional ha dirigit treballs de manteniment de l’estatge social i li pertanyen els projectes d’ampliació que foren presentats conjuntament amb el Secretari Carles Padró al Sr. Joaquim Llimona, Director General de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en ocasió de la “Sisena Trobada Cultural” de Casals i Centres catalans del Con Sud d’Amèrica, a Asunción del Paraguai (1999).
Des de 1995 col·labora amb el Carles Padró en el dictat de les classes de llengua catalana en les instal·lacions del Casal.
Ha estat integrant de la Coral del Casal d’ençà la seva creació, al mes de juliol de 1986, fins a desembre de 1999, havent-hi retornat des dels darrers dies d’octubre d’enguany.
En aquesta línia de participació en la música coral, ha estat membre de diverses corals i agrupacions vocals que interpreten música barroca, clàssica i d’altres gèneres, procurant en cada cas fer conèixer les manifestacions del repertori català. En aquesta direcció el Grupo Coral Deimos i el grup La Rueca, dels que forma part, practiquen els seus assaigs al Casal. Amb ells va participar del concert que va tenir lloc al Teatro del Libertador San Martín, per celebrar el 50è Aniversari de la Fundació del Casal Català de Córdoba, Argentina el 2001.
Josep Maria Casas i Moral ha defensat sempre aferrissadament la personalitat nacional catalana.
Graciel·la Edo i Basté
Nascuda el 4 de maig de 1961 (41 anys).
Casada amb dos fills.
Estudis Universitaris a la Universitat de Bellaterra i a la Universitat de Londres.
Llengües: català, castellà, anglès, francès, italià.
Ensenyà català a les universitats a Southampton, al Queen Mary’s de Londres, University of London, Cambridge, St. Andrews, Scotland, coordinadora de lectors de català a Gran Bretanya. Organitzadora i examinadora del Certificat de català, a Londres. Secretària honorària de l’Anglo-Catalan Society.
Nombroses publicacions Diccionari de butxaca anglès català. Guia dels Jocs Olímpics de Barcelona. Obres sobre Carles Riba, Els Marges, Tàpies i diverses traduccions del català a l’anglès.
Des que va anar a Londres i va obtenir la plaça de lectora, la Graciel·la no ha parat mai d’organitzar, presentar i promocionar la cultura catalana. Quan era lectora de Queen Mary and Westfield College (1989-1995), la primera professora de català de la Universitat de Londres, a més de donar classes i coordinar els lectors, i organitzar seminaris, va crear les trobades de lectors i professors de català a Gran Bretanya, on sempre hi havia algun convidat que donava alguna ponència sobre temes d’interès.
Durant la primera època a Westfield, també organitzava els Catalan Evenings al Campus, que eren bàsicament recitals de música i poesia catalana, on tothom participava, estudiants i professors, i algunes vegades venien professors de fora, com ara el Professor Arthur Terry, el professor Alan Yates i el poeta i professor Francesc Parcerisas. Entre els seus estudiants a Westfield tenia cinc catedràtics, tres provenien del departament d’hispàniques, i dos de francès.
Graciel·la fou fonamental en la creació de la plaça de catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat de Londres. És la primera persona a donar classes en aquesta Universitat, i l’èxit de les classes determinà el seu futur.
També en aquella època era la Secretària honorària de l’Anglo-Catalan Society.
Organitzà l’exposició 800 anys de Literatura Catalana a Londres.La British Library, aleshores situada encara al British Museum, decidí apuntarse a l’ocasió, fent una exposició paral·lela exhibint els seus exemplars més vells de literatura catalana. L’exposició tingué molt ressò.
Pels Jocs Olímpics escriu, amb l’ajuda del Professor Max Wheeler, una guia per pronunciar els noms catalans per als mitjans de comunicació. La BBC de tant en tant la consultara en temes relacionats amb Catalunya.
Quan deixà de ser lectora la feina minvà, perquè no tenia la plataforma de la Universitat de Londres, però així i tot sempre ha anat fent coses, i vinculant gent i promocionant la cultura catalana.
En moltes ocasions la Graciel·la ha fet d’intermediària entre projectes de temes catalans i institucions britàniques. Ha assesorat l’Institute of Linguists, ha treballat amb Oxford University Press, amb la Tate Gallery of Modern Art d’Edimburg, etc. Però també ha intentat ajudar artistes catalans que vénen aquí, buscant beques i galeries, presentant-los a gent que podien ajudar-los. També estrangers que volen muntar alguna cosa de tema català, com l’any passat un director de teatre austríac que va muntar una obra de Sergi Belbel al Lyric Theatre Hammersmith, aquí a Londres, la Graciel·la va ajudar-lo a obtenir un ajut econòmic.
Aquest darrer any ha estat escrivint un llibre de poesia, però justament des del mes de febrer ha començat una substitució d’un lector de català a la University of Southampton.
El seu últim projecte, que encara està per materialitzar, és intentar convèncer els organitzadors de Poetry International, el festival més important de poesia internacional a Gran Bretanya, de dedicar unes sessions a la poesia catalana.
Ramon Gamell i Floriach
Nasqué a Calella (Maresme) l’1 de setembre de 1940. Fill de Teodor Gamell Cullell (confiter), d’Anglés, i de Rosa Floriach Salvà, de Mataró.
Arribà al Paraguai amb la seva família l’any 1951 quan només tenia 10 anys. Des de petit s’inicià en la producció de confits i en els inicis els sacrificis foren durs i dificils.
Des de molt jove, en companyia d’altres amics catalans, comencà visitar el Centre Català d’Asuncion. Es féu soci del Centre el maig del 1960 i per tant porta més de 42 anys de soci. De 1961 al 1964 s’integra a la Comissió de festes juvenil: des del 1962 forma part del Consell Directiu de l’entitat, vocal (1962 al 1970), secretari (1988), bibliotecari (1981 al 84), tresorer (1971 i 1978), vicepresident (1984) i president a partir de 1985. Desde 1995 president sense interrupció.
Ha fet importants reformes d’infraestructura al Centre, amb la connexió a Internet i TV3 en directe.
Ha format i consolidat la primera agrupació de joves del Centre.
Ha contribuït a la formació de l’Agrupació d’Empresaris i Professionals.
Ha promogut i ha canviat els estatuts, que ara permeten l’accés als càrrecs directius de fills i néts catalans.
El Centre Català ha passat a formar part de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, FIEC.
El juliol del 99 el Centre és la seu de la 6a Trobada Cultural dels Centres del Con Sud d’Amèrica.
Edita un butlletí trimestral (UNIÓ), des de fa més de 7 anys. Participa en totes les trobades de centres catalans. Cada any es fa en el Centre un curs de català. Organitza exposicions, conferències i festes històriques, tradicionals catalanes.
Ha propiciat diverses corals que interpreten cançons catalanes, malgrat estar formades en gran majoria per catalanòfils.
Ha ajudat, fins i tot econòmicament, quan la situació del Centre era precària o en ocasió de despeses extraordinàries.
És el motor del Centre Català, que s’esforça per mantenir la imatge de Catalunya a les terres sudamericanes.
Ramon Granell i Guinot
Neix a Flix (Ribera d’Ebre) el 27 març 1925.
El seu pare, Jaume, era d’Altafulla i la seva mare, Rosa, de Barcelona.
Fou perit electricista a FECSA, de Barcelona.
Professor d’enginyeria elèctrica a la Universitat de Medellin, Colòmbia (1955-1957).
Enginyer tecnocomercial a Süissa (1957-1990).
Des del 1957 feia les reunions amb els amics catalans a casa seva.
El 1963, després de la fundació del Grup Montseny de catalans de Baden-Wettingen n’és membre. Intervé a favor de la federació del Grup Montseny amb Casa Nostra Suïssa acabada de fundar.
Aprèn el català per correspondència des de Barcelona 1964-1966.
Anys 1965-1985 col·laboració amb Joan Lucas i Masjoan, secretari de relacions exteriors del Consell Nacional Català, que presidia des d’Anglaterra J.M. Batista i Roca, en activitats com:
Homenatge al cardenal Vidal i Barraquer (1966) i el trasllat de les seves despulles des de la cartoixa de la Valsainte (cantó Fribourg) a Catalunya (1978).
Missatge al president dels Estats Units, Jimmy Carter (13-4-1977), document que descriu la situació historicojurídica de Catalunya arran del tractat d’Utrecht. El Departament d’Estat confirmà recepció d’aquest document amb carta datada 24-05-1977.
1965-1966 Redacció de GINESTA (primera època), butlletí del Grup Montseny.
1967-1968 Redacció de PLANÇÓ, butlletí de CASA NOSTRA Suïssa.
Des de 1965 Nombrosos articles publicats al Plançó.
1977-1985 Nombroses cartes publicades a l’Avui, sobre temes relacionats amb Catalunya o informacions sobre la imatge de Catalunya a Suïssa i Alemanya.
23.8.1981 Carta adreçada al rei Joan Carles, com a català resident a Suïssa.
22.4.1984 Carta adreçada al papa Joan Pau II, sobre la nostra preocupació pel tractament a que està sotmesa la nostra llengua. Còpia a l’abat Cassià Just.
Des de 1998 fa classes de català per al Grup Montseny (amb l’ajut d’Òmnium Cultural).
1999-2001 Nombroses col·laboracions al butlletí GINESTA del Grup Montseny (redactor en cap Pere Barrufet) sobre temes relacionats amb Catalunya.
14.05.2001 Carta oberta al rei Joan Carles I per expressar la sorpresa i consternació arran del seu manifest en ocasió de l’atorgament del premi Cervantes 2001. La carta és signada per ell i la presidenta i fou publicada a GINESTA, PLANÇÓ i AVUI.
3.12.2001 Carta publicada al Aargauer Zeitung sobre el tractat d’Utrecht en relació amb Catalunya.
Montserrat Moral i Cosialls
Nascuda a l’Hospitalet de Llobregat, el 10 d’octubre 1934.
Filla de Ramon MORAL i QUEROL i de Josefa COSIALLS ARDANUY.
A França, de casada, Madame PRUDON.
Té un fill, Joan Manuel; i dos néts: Elena de 10 anys i Hugo de 7 anys.
El pare, Ramon MORAL i QUEROL, polític d’ERC, passà la frontera francesa amb l’exèrcit republicà el febrer del 1939, camí de l’exili i dels camps del Rosselló (Argelés i Sant Cebrià). Té publicat un llibre de memòries Diari d’un exiliat a les edicions Abadia de Montserrat. Traduït al francès.
La mare, Josefa Cosialls, es reuní amb ell amb les dues filles atravessant clandestinament els Pirineus l’any 1941.
Els fills, Montserrat, Núria, Jordi, reberen una educació francesa amb fidelitat mai desmentida a Catalunya, a la seva llengua i a la seva cultura.
Actualment catedràtica de Literatura contemporània (catalana i castellana) a la Universitat de Paris 8 (Vincennes-Saint-Denis).
Responsable de la Formació Doctoral d’Estudis Hispànics i d’ensenyament del català a la Universitat Paris 8 (lectorat i activitats culturals).
Directora del grup d’investigació (Ministeri francès de les universitats ) TRAVERSES. Nombroses publicacions derivant de seminaris i col·loquis sobre tema de l’exili català, de la identitat cultural catalana i darrerament sobre “pintura i escriptura” incloent l’àmbit català, castellà, francès, anglès, etc.
Traductora (narració i poesia) del català al francès
Premi de traducció de la Generalitat pel llibre Poésie/Prose, Antologia de textos de J.V.Foix 1987.
Journal d’exil de R.MORAL i QUEROL (amb Nuria MORAL de BESSET).
L’illusioniste, Antologia de Joan BROSSA.
Le Hibou, (Històries naturals) novel·la de Joan PERUCHO.
Pamela, novel·la de Joan PERUCHO (amb Robert PRUDON).
Judita, novel·la de Francesc TRABAL.
Basse saison, (Temporada baixa) novel·la de M. Mercè ROCA, etc.
Crític d’Art (Membre de l’AICA i de l’ACA): diferents articles en revistes especialitzades franceses.
Involucrada en la creació, la gestió, les responsabilitats administratives (secretariat general i direcció) i docents en el Centre d’Études catalanes de la Universitat París IV, La Sorbonne, del 1977 al 1992.
Fundadora i primera presidenta de l’AFC (Associació Francesa de catalanística) filial de l’AILLC 1990 a París. Actualment Presidenta Honorària.
Com a tal organitzadora del primer Col·loqui Internacional de l’AFC (1996):
Els anys 20 en els països catalans: Noucentisme i Avantguarda.
Volum. actes del Col·loqui publicat per ed. Abadia de Montserrat 1997.
Homenatge a Pierre Vilar, éditions Institut Hispanique La Sorbonne (1991).
Investigació
Nombroses publicacions. Selecció de tema català:
1a tesi doctoral: Bartomeu Rosselló Pòrcel i la Génération de la République, Sorbonne Paris IV.
2a tesi doctoral (thèse d’Etat) 1992, Sorbonne Paris IV.
Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936.
Esthétique et idéologie.
“Som i serem gent catalana ou le verbe créateur”, in Langues et Identités dans la péninsule ibérique, CRIAR, 9, Université de Rouen, 1989 (obtingué el tercer memorial JBCendrós l’any 1989).
“Santiago Rusiñol. Du voyage à la chronique ou un certain art de vivre” in Santiago Rusiñol et son temps, Sorbonne, Editions Hispaniques ,1993
“Els creadors catalans i la revista SIC (1916-1919)” in Paris y el mundo ibérico e iberoamericano, Université Paris X Nanterre, 1998
“Escritura, escrituras: del caligrama al poema objeto en la literatura catalana” in Naciendo el Hombre nuevo, vervuert, Frankfurt am main, 1999.
“Avant-garde et catalanité: accord, dissonance ou cacophonie?” in Les mouvements d’avant garde dans la péninsule ibérique. Approches traversières, travaux et documents 6 –1999 Université Paris 8.
Directora de la publicació i autora de diferents articles en la colecció.
TRAVERSES, 1, 2, 3: edicions La Différence-UNESCO, i 4: edicions Al Dante.
Estudis sobre J.V. Foix, Joan Ponç, Subirà-Puig, Joan Brossa, Miró, Foix, R. Gehrard.
ADDENDA CRONOLOGIA IPECC
1977 Membre de l’AILLC. Assisteix i participa a diferents col·loquis de l’AILLC.
1979 És professora de català al Centre Universitari d’Estudis Catalans de París.
1979 Assisteix als actes del Casal Català.
1982 Autora del mètode Assimil “El catalan sin esfuerzo” per a castellanoparlants (amb la col·laboració de Joan Dorandeu).
Organitza i participa al Curs Internacional d’Estiu, a Sitges, muntat des de la Sorbona.
1992 Respon enquesta de l’IPECC sobre el Jocs Olímpics de Barcelona.
Patrici Pojada
És nascut a Pàmias (País de Foix), Occitània, el 5 de novembre de 1963.
És occità, casat amb Maria Anna Brun i tenen una filla, Clamença, i un fill, Pèire. És una llar que té l’occità com a llengua familiar.
És diplomat d’occità (1986), de català per la Universitat de Tolosa II-Lo Miralh (1990). És Doctor en història per la Universitat Tolosa II-Lo Miralh 6 (1996).
Obté el Capes (certificat d’aptitud per l’ensenyament secundari, oposicions) (història i geografia).
En raó del seu occitanisme refusa una plaça de professor a Picardia, al Nord de França.
Fundador de l’Ostal Occitan de Pàmias, centre de documentació catalana, (1999) amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat i la cultura catalanes al País de Foix.
Acaba una tesi universitaria com a doctor en història, que es publica en monografia La Vall d’Aran entre dues monarquies: al segle XVII.
Fa també un treball més general, lingüístic i històric: Identitat i solidaritat en els Pirineus, un estudi aprofundit sobre les lligues i patzeries entre les valls pirinenques del nord i del sud.
Ha publicat també L’occità parlat a l’Arieja el 1992, reeditat el 2002.
També una obra molt útil Els verbs conjugats (1993) reeditada el 1996.
Participa en obres col·lectives El notariat urbà en el País de Foix al segle XVII” en el marc dels estudis del notariat en la història del Migjorn Tolosenc (segles XIV-XIX).
Poder local i poder central de la Vall d’Aran 1610/1720, estudis sobre els Pirineus i els poders centrals.
El pagès i la terra en el País de Foix i la Vall de l’Arieja al segle XVIII, que és una part de l’obra sobre el notari, el pagès i la terra, en la França meridional, a l’època moderna.
De ser el primer professor d’història i d’occità al Liceu de Pàmias, ha passat a ser l’encarregat de curs a l’Universitat de Tolosa Miralh, que prepara els estudiants per l’ensenyament de l’occità.
És president del Cercle Prosper Estieu, de Pàmias.
És vicepresident del CAOC occità (Comitat d’Afrairament Occitano-Catalan).
Fa un curs de català a l’OSTAL OCCITAN, de Pàmias, cada divendres tarda.
Parla i domina el català i prepara els occitans pel Dictat Català, de Perpinyà 2003.
Organitzador de les primeres trobades de Pàmias del CAOC (1989).
Membre del comité de redacció de la LETRA DEL CAOC.
Organitzador de la primera taula rodona sobre les identitats occitana i catalana a Montsegur el 15 de juny del 2002.
Autor de llibres i articles històrics o lingüístics sobre el tema de la cultura catalana i de les relacions entre terres catalanes i occitanes. Ha participat en diverses trobades (col·loquis, congressos, taules rodones) i llegit vàries conferències sobre aquest tema, a Occitània i Catalunya.
Actualment està investigant sobre relacions i xarxes comercials entre Catalunya i Occitània a l’època moderna, a més del tema de les relacions humanes i lingüístiques. També, amb Claudi Balaguer, està redactant un diccionari occità-català/català-occità.
El 6 d’agost de 1989 participa a la II Pujada al Port de Salau, amb catalans i occitans.
El 15 de juliol de 1990 participa a la XI Diada Nacionalista del Pi de les Tres Branques i fa un discurs en occità i català també el 1991.
El desembre 1997 en el número 21 de la revista catalana Llengua Nacional publica un article sobre Occitània “‘L’ensenyament de l’occità a l’estat francès”.
El març de 1998 en el número 22 de Llengua Nacional publica un article sobre ” Els mitjans de comunicació a Occitània”.
El 18 abril 1998 a Albi participa a la manifestació contra l’article II de la Constitució francesa al costat dels catalans i occitans del CAOC.
El setembre de 1998 en el número 24 Llengua Nacional publica un article sobre “Les relacions occitano-catalanes”.
El 19/23 de juliol de 1999 a la Val d’Aran, fa una conferència en les Jornades occitano-catalanes.
El 22 d’abril de 2000 a Andorra, al Centre de Cultura Catalana, participa a la inauguració de l’exposició de l’Institut d’Estudis Occitans.
El 24 de juny 2000 a Pàmias presidia la inauguració de les plaques dels carrers en occità, en els actes de la Festa Occitana.
El gener de 2002 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya edita el llibre de Patrici Pojada sobre Història de l’Occitània Moderna, dels segles XV-XVIII, del curs que impartí en les Jornades Universitàries de la Val d’Aran del juliol 1991.
Alfred Rossell i Crivillers
Neix el 30 de gener 1934 a Vilaverd (Conca de Barberà).
Fill d’Anton Rossell i Cortiella, de Vilaverd, i de Teresa Clivillers i Joan, de Montornés del Vallès.
El 1954 a Ciutat de Mallorca obté el títol de professor de l’Escola Lul·lística amb un treball sobre el Llibre de Santa Maria, de Ramon Llull. El treball, malgrat haver-lo escrit en castellà, li permeté de descobrir la seva catalanitat.
Obté la Llicència en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, al final del bienni escolar 1956-58.
A la mateixa universitat obté la Llicència en Dret Canònic (1979-1981) .
El 16 de març 1957, a Roma, és ordenat prevere catòlic. Va primer a Burundi (Àfrica Central) durant 10 anys del 1959 al 1969. És destinat a Mèxic l’any 1970. Viu a Roma amb el càrrec de Vicari General de l’Orde Teatí del 1978 al 1983. Torna a Mèxic a ensenyar Dret Canònic del 1984 fins ara. Des del 1991, també fins ara, viu a Roma amb el càrrec de II Conseller i Secretari General de l’Orde Teatí.
Des de Roma (1956-58), Burundi (1959-1969), Mèxic (1979-78) manté els contactes amb Catalunya, amb la subscripció a Serra d’Or i com a soci de l’Orfeó Català de Mèxic, alhora que incrementa la biblioteca de la casa teatina amb abundor de llibres catalans.
Del 1978 fins al 1983 torna a residir a Roma. En ocasió de la visita a Roma del president de la Generalitat, va aconseguir una trobada dels catalans “d’espardenya” amb el President a l’església de Montserrat.
En diverses ocasions, sobretot durant una Setmana Santa i després durant tot un mes de juliol sencer, tingué cura d’anar a l’Alguer per celebrar-hi la missa en català.
Promotor de l’acte de comiat de Roma a Mons. Ramon Torrella en ser nomenat arquebisbe de Tarragona, al qual se li regalà una preciosa mitra. Ha recorregut tota Catalunya en la recerca de la devoció a Sant Gaietà i publicà un opuscle sobre la vida d’aquest sant en català i també edicions dels seus Goigs i d’altres sants.
Acompanyà Mons. Joan Martí Alanís, bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra a la recerca de les memòries catalanes de Nàpols i Sicília.
Està un altre cop a Mèxic, entre els anys 1984-92. Des del 1992 alterna la residència a Roma, on té el càrrec de Secretari General de l’Orde Teatí, amb Mèxic, on alterna les activitats pastorals a la parròquia de San Cayetano, amb el curs de Dret Canònic, que imparteix a la Pontifícia Universitat de Mèxic.
És un home absolutament fidel a la seva catalanitat, malgrat els ambients no gaire favorables a la nostra personalitat.
Amb el seu caràcter jovial i amable acull tothom i de manera particular als catalans, als quals sempre ajuda. És un català “d’espardenya”, com li agrada definir-se, que ho és les 24 hores del dia en les circumstàncies de la vida.
Martí Soler i Viñas
Nasqué a Gavà, Baix Llobregat, el 30 de juliol del 1934, i els primers estudis els féu a l’Escola Unitària núm. 1 d’aquesta ciutat.
Passà a viure a Mèxic, on era refugiat el seu pare, Josep Soler i Vidal, i des de la seva arribada formà part de diverses institucions catalanes de l’exili: a l’Orfeó Català de Mèxic fou un dels fundadors de la Joventut (JOC) i membre del Grup Excursionista Catalunya (GEC), en el marc polític fou membre de les Joventuts del Consell Nacional Català i com a tal participà a la Conferència Nacional Catalana celebrada a la ciutat de Mèxic l’any 1956.
Fou secretari de redacció de la revista Veu Catalana, segona època. Fundà i dirigí, junt amb Daniel Boldó i Belda, la revista Sembra de la JOC, continuadora del Periòdic mural (que també dirigí) d’aquesta associació. És actualment director de la Revista Orfeó Català portaveu d’aquest centre dels catalans de Mèxic (des de la primavera del 1993).
Ha publicat un llibre de poesia en català, Antologia poètica, Mèxic, Club del Llibre Català, 1959, i traduccions de poetes (Salvador Espriu, Blai Bonet, Pere Quart, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol) i narradors catalans (Pere Calders, Mercè Rodoreda) a diverses revistes mexicanes.
Ha col·laborat a Pont Blau (Mèxic). Ressorgiment (Buenos Aires), Serra d’Or (Barcelona), Ponent (Palma de Mallorca), Cuadernos del Viento, Vuelta, Letras Libres, La Gaceta del Fondo de Cultura Económica (Méxic) i a suplements culturals dels diaris mexicans El Día (El Gallo Ilustrado) i Unomásuno (Sábado), sobretot amb qüestions literàries i culturals referents a Catalunya.
Donà diverses conferències sobre poesia a l’Institut Català de Cultura de la Ciutat de Mèxic i fou secretari de la Institució de Cultura Catalana quan la dirigí Cèsar Pi-Sunyer.
Participà a diversos homenatges a Agustí Bartra, a Carles Riba i a Joaquim i Ramon Xirau (Orfeó Català i Universidad Autónoma de México), 1983-1984.
Com a editor s’ha esmerçat en què editorials mexicanes publiquin els nostres autors: Carner, Tísner i Calders, per exemple (sobretot els que visqueren a Mèxic).
A la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic publicà una antologia de poemes de Salvador Espriu traduïts per ell l’any 1979 i a Libros del Umbral, de la ciutat de Mèxic, la seva traducció de Les irreals omegues de J. V. Foix (que rebé el Premi Memorial Joan B. Cendrós 2000 d’Òmnium Cultural) i d’El jardí d’amor de Joan Roís de Corella.
Com a homenatge al seu pare i per a donar a conèixer la seva obra als lectors mexicans ha traduït i publicat la seva obra històrica sobre Califòrnia, amb el títol de California, la aventura catalana en el noroeste. Té en premsa la traducció del llibre de Josep Carner-Ribalta sobre els catalans (sobretot Gaspar de Portolà) a Califòrnia, la qual cosa completarà l’actuació dels catalans al Pacífic en el segle 18è. Per altra banda, ell fou l’editor (Gamma Editorial) del llibre De aquí y de allá: Cuentos mexicanos de autores catalanes en el exilio, Guadalajara, Gamma-El Colegio de Jalisco, 1994.
Sobre l’exili català, ha participat a diversos congressos i simpòsiums tot parlant de les revistes de l’exili, de la “segona generació” de l’exili, de Tísner i de Pere Calders. És coautor de Cultura y exilio (El Colegio de Jalisco, Guadalajara, 2001) i de En recuerdo de Tísner: semblanza (El Colegio de Jalisco Guadalajara, 2001).
A l’Epistolari (vol. Vè) de Josep Carner (dirigit per Albert Manent) apareixerà pròximament el seu estudi i compilació de la correspondència entre Josep Carner i Alfonso Reyes, i actualment està treballant en altres dos epistolaris: el de J. Roura Parella amb Alfonso Reyes i el de Josep Carner amb Eduardo Villaseñor.
A Mèxic, per la seva labor editorial, li fou concedit el premi Ignacio Cumplido 1998 a l’ofici d’editor. A més, ha format part de diversos jurats de premis referents a l’edició, la traducció i el llibre universitari. Ha estat director de l’editorial Siglo XXI i fundà les editorials Gamma i Libros del Umbral (ja esmentades). Actualment dirigeix aquesta última empresa.
Màrius Vendrell i Royo
Nascut a Barcelona l’11 de maig de 1950.
El pare, Francesc Vendrell i Gil, nasqué a Barcelona.
La mare, Teresa Royo Navarro, nasqué a Saragossa.
Estat civil: casat.
Resideix a São Paulo (Brasil).
Formació acadèmica : Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Fundació Santo André (São Paulo- Brasil) l’any 1979.
Idiomes: portuguès, català, castellà i anglès.
El 1956 els pares decideixen emigrar cap al Brasil per motius econòmics i fixen la residència a São Paulo.
Fa tots els estudis a São Paulo des de l’ensenyament bàsic fins a la universitat.
L’any 1992 ingressa com a membre al Catalònia – Grup de Catalans de São Paulo, l’únic centre català al Brasil, “amb l’objectiu d’aprendre a escriure el català”, pero tot seguit decideix col·laborar en les activitats del Casal. Ocupa els càrrecs directius de secretari general, vicepresident i president en diverses gestions. Actualment n’és el president per el periode 2002/2004.
Durant els 10 anys, fins ara, de dedicació al Casal, col·labora en l’organització de diverses activitats per divulgar Catalunya i fomentar la cultura catalana a São Paulo, com són exposicions, cicles de cinema català, cursos i conferències sobre història de Catalunya, cursos de llengua i literatura catalana, edició de butlletins, trobades gastronòmiques, etc.
Participa en les trobades culturals de centres i casals catalans del con sud d’Amèrica realitzades a Buenos Aires (abril/1996), Asunción (juliol/1999), Rosario (setembre/2001).
Participa en l’acte de fundació de la FEDACA, Federació d’entitats d’empresaris d’ascendència catalana d’Amèrica, a Santiago de Xile (novembre/1997).
Participa en la II Trobada Mundial de Centres i Casals Catalans d’arreu del món – Barcelona (abril/2000).
L’any 2001 protagonitza el canvi de local i la reestructuració completa del casal amb l’objectiu de obtenir instal·lacions més dignes i adients per representar Catalunya a São Paulo i també per donar-li un nou impuls i dinamisme a l’entitat.
Participa de les classes d’estudi de la llengua catalana dictades en la nostra entitat. A més d’això, realitza diverses trobades entre catalans residents a São Paulo.
Amant de la literatura i de la història de Catalunya, representa el més actiu divulgador de Catalunya en aquest país d’Amèrica del Sud.
Francesc Vendrell i Vendrell
Nascut a Barcelona, el 15 de juny de 1940.
Llicenciat en Història per la Universitat de Cambridge.
Llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona.
Experiències acadèmiques
1979. Director d’estudis, Hague Academy of International Law (Acadèmia de Dret Internacional de la Haia).
1977 i 1979. Professor adjunt, Yale Law School.
1972 – 1974. Professor adjunt, Rugers Law School.
1967. Prof. universitari de Dret Constitucional, Universitat de Papua Nova Guinea.
Experiència professional
Febrer 2000 – gener 2002: representant personal del secretari general per l’Afganistan (representant especial adjunt des de l’octubre de 2001), cap de missió especial de les Nacions Unides a l’Afganistan (UNSMA) (secretari general adjunt).
Va continuar l’exercici de mediació del secretari general: dugué a terme les negociacions amb l’Aliança del Nord i els talibans, amb les quals arribaren a un acord per entrar en un procés de diàleg; com a resultat d’un procés consultiu amb els partits afganesos i els governs interessats, elaborà un conjunt de principis i objectius principals. Va definir el paper de la Unitat d’Afers Civils, establerta recentment, i va negociar-ne el desenvolupament posterior per primera vegada dins de l’Afganistan.
Agost 1993 – gener 2000. Director, Divisió d’Àsia i el Pacífic, Departament d’Afers Polítics, Nacions Unides.
Va ser responsable de totes les qüestions polítiques relacionades amb la regió. Va emprendre una darrere l’altra, les missions específiques següents:
1993-1999. El 1999, com a representant personal adjunt, va ser el membre amb més responsabilitat de l’equip negociador sobre Timor Oriental. Aquestes tasques van culminar en l’acord del 4 de maig de 1999, la qual cosa va portar a l’establiment d’una missió d’ajuda de les Nacions Unides a Timor Oriental (UNAMET) i l’autodeterminació de la gent de Timor Oriental.
1997-1998. Enviat especial del secretari general per Cambotja, la qual cosa va dur a unes eleccions controlades per les Nacions Unides l’estiu de 1998.
1994-1998. Enviat especial a l’illa de Bougainville a Papua Nova Guinea. El 1998, va participar en la signatura de l’Acord d’Arawa.
1993-1999. Va tenir un paper decisiu en la participació del secretari general a Myanmar (Burna).
Desembre 1992 – juliol 1993. Assessor polític adjunt de l’enviat especial de les Nacions Unides a l’Haití.
Després de la participació de les Nacions Unidesen la crisi d’Haití, va ser assessor adjunt de l’enviat especial i va participar, al juliol de 1993, en la firma de l’Acord de l’Illa del Governador. A principis de 1993, va tenir un paper decisiu en la formació de la missió sobre els drets humans de les Nacions Unides a Haití (MICIVIH).
Maig – novembre 1992 Director de les Missions Polítiques Especials.
Durant aquest període va ser l’enviat especial de les Nacions Unides a Armènia, Azerbaidjan i Nagorno Karabakh.
1987 – 1992. Director (abans de 1991, cap) de la secció Europa/Amèriques de l’Oficina de Recerca i Recopilació d’Informació, Oficina Executiva del Secretari General. Simultàniament.
1989-1992. Representant personal adjunt del secretari general a Amèrica Central.
Assessor del secretari general en totes les qüestions polítiques relacionades amb l’Europa de l’Est, Amèrica Llatina i el Carib. Va emprendre, una darrere l’altra, les missions específiques següents:
1990-1992. Va tenir un paper decisiu en l’inici i, subseqüentment, en la formalització de la participació diplomàtica de les Nacions unides a Guatemala mitjançant la firma el 30 d’abril de 1991 de l’Acord de la Ciutat de Mèxic.
1988-1991. Va ser representant adjunt del secretari general durant el procés de pau d’El Salvador, del 31 de desembre 1991 amb la signatura des acords de pau.
1987-1990. Va ser representant adjunt del secretari general durant les negociacions de pau de Nicaragua.
1989-1991. Va ser enviat del secretari general a Cuba sobre qüestions relacionades amb la situació dels drets humans en aquest país.
1982-1986. Dir. adjunt d’Afers Polítics, Dept. d’Afers Polítics i Descolonització.
Durant aquest període va ser l’encarregat, entre altres coses, del dossier Falklands/Malvinas (1983-86). Va ser secretari suplent del Consell per Namíbia (1982) i secretari del Comitè de Redacció de les Conferències de les Nacions Unides sobre Namíbia i Palestina (1983).
1975 – 1981. Director de Drets Humans, Divisió de Drets Humans.