ELNA Dia de la Memòria

WhatsApp Image 2022-05-22 at 21.17.031285: Quan la gent d’Elna va morir defensant Catalunya

Diumenge 22 de maig de 2022

Convocats amb poc temps per l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) i el Consell local per la República de Les Corts, un grup d’onze persones vam sortir a primera hora del matí del diumenge 22 de maig per arribar a la missa d’onze de la catedral d’Elna. És l’única que es fa en català durant l’any. Això implica guardar o repetir els fulls de cants i de pregaries, un assaig especial dels cantaires. Mossèn Oriol la fa tota en català, inclosa la predicació. Aquelles pedres mil·lenàries de l’església ho deuen agrair, i també les imatges de santa Júlia i santa Eulàlia.

En acabar, Daniela Grau, en nom de la Comissió Organitzadora d’Elna que ens acull, ens acompanya a una sala municipal propera on es fan els parlaments. Dolors Prats en nom del Consell per la República, Josep Puig en nom de l’IPECC i Daniela Grau per la Comissió d’Elna. Excusa la seva presència el batlle de la ciutat Nicolàs Garcia per trobar-se en període electoral.

Es fa un breu repàs de la situació política i cultural del país a banda i banda dels Pirineus durant aquest darrer any. I ens conjurem a continuar treballant per al mandat del Primer d’Octubre. Alguns fidels de la missa anterior ja no hi són, però s’hi han afegit d’altres de la Catalunya del Nord que venen per a l’acte de la Remembrança Històrica que es fa a continuació en una paret dels claustre de la catedral on una làpida recorda el fatídic maig de 1285 quan gent d’Elna va morir en defensa de Catalunya tal com recull la crònica de Bernat Desclot. Un fet notori que no trobem ni en la història de França ni en la d’Espanya. Un acte senzill: ofrena de flors, explicació per part de Jordi Vera de la col·locació de la placa fa anys, i cant dels Segadors.

A continuació compartim un animat dinar amb persones d’Elna i de d’altres punts del nord en un restaurant proper. Aquest intercanvi en català i a Catalunya justifica l’esforç per venir més enllà dels actes formals.

I encara no havíem acabat. Abans de marxar visitem la icònica Maternitat d’Elna. Aquella torre xalet que va servir d’aixopluc temporal a més de 700 refugiades de la guerra d’Espanya quan a l’exili de 1939 se les va abocar a veritables camps de concentració a les platges d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, i d’on van ser rescatades per a donar llum per la infermera Elisabeth Eidenbenz del Servei Civil Internacional, una organització humanitària de Suïssa.

La tornada va tenir algun endarreriment a la carretera perquè amb el bon temps el trànsit es fa més dens. Tanmateix, vam tornar contents de les descobertes fetes i d’aquest dia compartit amb compatriotes del nord.

Josep Puig

 

Els comentaris estan tancats.